EL NAIXEMENT DEL MITE DEL PROGRÉS (Figueres, 16 de desembre)
Un dels trets de la postmodernitat és la crisi de la idea de progrés. Vivim una època de desconfiança i perplexitat.
La idea il·lustrada de progrés l'entén com:
1. Lineal i continu
2. Acumulatiu i inevitable
3. Necessari (inscrit en la natura i en la història)
Els factors de la desconfiança actual són: la consciència ecològica, l'art, la imaginació. Tenim la sensació que no ens en sortirem de la crisi. Creiem que tot és cíclic. El futur fa por.
Som conscients que l'atzar no es pot domesticar.
Miguel Delibes, al final de la seva novel·la El camino fa dir a un dels protagonistes que progressar és treballar menys per guanyar més. El somni dels nostres avis.
Aquesta confiança es concreta en la idea que la salvació vindrà per dos camins: la ciència i la tecnologia. Amb guanys sense pèrdues. Però cal un saber d'un altre tipus.
El dubte sobre el progrés ens fa cínics i això no pot ser.
Quatre idees del món arcàdic:
Citacions d'Ovidi, etc. La idea es manté en els contes infantils.
El primer crític d'aquesta idea és Plató. L'home arcàdic no és autònom -diu- I trasllada aquest món cap al futur.
Amb el cristianisme la idea de progrés adquireix una nova dimensió: la història té un sentit.
Al segle XVIII es desenvolupa la idea forta de progrés: Francis Bacon, Adam Smith, Condorcet, Saint-Simon ...
Amb la revolució russa de 1917 Trotski descriu el progrés. ... I Spencer el veu com una necessitat.
El cinisme, el pessimisme i el perspectivisme arriben més tard. Una data simbòlica podria ser la de l'enfonsament del Titànic (1911).
La situació del Titànic és la nostra, però no podem parar les màquines. Tenim una imatge diferent de la de les persones que el van dissenyar.
Ironia: a Txernòbil hi ha encara una estàtua de Prometeu.
La crítica més forta a la idea de progrés la podem fer partint de la distinció aristotèlica entre objectes que tenen natura i objectes de cultura. Avui en canvi podem parlar de no-llocs i no-coses.
Èsquil: Prometeu portà el foc i l'esperança cega. Avui no teoritzaré aquest concepte, però crec que cal creure, cal esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada