Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PSICOLOGIA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PSICOLOGIA. Mostrar tots els missatges
17 d’abr. 2016
13 de jul. 2014
2 de nov. 2012
16 de jul. 2012
26 de març 2012
4 de gen. 2012
Freud: legitimitat de la hipòtesi de l'inconscient
“Des de molt diversos sectors se’ns ha discutit el dret a acceptar l’existència d’un psiquisme inconscient i a treballar científicament amb aquesta hipòtesi. Contra aquesta opinió podem argüir que la hipòtesi de l’existència de l’inconscient és necessària i legitima, i, a més, que posseïm múltiples proves de la seva exactitud. És necessària, perquè les dades de la consciència són altament incompletes. Aixi en els sans com en els malalts sorgeixen amb freqüència actes psíquics l’explicació dels quals en pressuposa d’altres dels quals la consciència no ens ofereix cap testimoniatge. Actes d’aquest gènere no son únicament les fallences i els somnis dels individus sans, sinó també tots aquells que qualifiquem de símptomes i de fenòmens obsessius en els malalts. La nostra quotidiana experiència personal ens mostra ocurrències de les quals desconeixem l’origen i resultats de processos mentals dels quals ignorem l’elaboració. Tots aquests actes conscients resultaran mancats de sentit i de coherència si mantenim la teoria que la totalitat dels nostres actes psíquics ens és donada a conèixer per la nostra consciència i, en canvi, quedaran ordenats dintre d’un conjunt coherent i intel.ligible si interpolem entre ells els actes inconscients deduïts. Aquesta adquisició de sentit i de coherència constitueix per ella mateixa un motiu justificat per anar més enllà dels límits de l’experiència directa. I si després comprovem que prenent com a base l’existència d’un psiquisme inconscient podem estructurar una activitat eficacíssima, per mitjà de la qual influïm adequadament sobre el curs dels processos conscients, tindrem una prova irrebatible de l’exactitud de la nostra hipòtesi. Haurem de situar-nos aleshores en el punt de vista que és una pretensió insostenible de sostenir que tot el que succeeix en el psíquic hagi de ser conegut a la consciència.”
Freud, Metapsicologia
Freud, Metapsicologia
ESQUEMA:
1. Primera justificació des d’un punt de vista teòric de la hipòtesi de l’inconscient psíquic: sense ella certs fets romanen incomprensibles (sense sentits) i incoherents (absurds, sense lògica)
- somnis,actes fallits, origen de certs pensaments (en tots els homes)
- símptomes psíquics (en els neuròtics)
Afirmar l’existència de l’inconscient permet donar sentit, explicar aquests fets.
2. Segona justificació des d’un punt de vista pràctic: l’eficacitat terapèutica (la cura psicoanalítica) derivada de la hipòtesi de l’inconscient demostra la seva existència.
REDACCIÓ:
En aquest fragment de la Metapsicologia Freud planteja una sèrie d’arguments a favor de l’existència d’un inconscient psíquic. A les critiques que ho consideren no científic Freud respon que es tracta d’una hipòtesi “necessària” i “legitima”.
La primera justificació que dóna l’autor a favor de l’existència de l’inconscient és de caràcter teòric. L’inconscient, ens diu, permet d’entendre i de donar sentit a certs fets com ara els actes fallits, els somnis i certes malalties psíquiques que altrament romandrien incomprensibles i semblarien incoherents o absurdes. El segon argument que aporta Freud és molt més pragmàtic: l’eficàcia demostrada de la cura psicoanalítica.
Es tracta d’un text, doncs, en el que Freud trenca amb la concepció segons la qual vida psíquica és el mateix que vida conscient i planteja una visió de l’home i de la llibertat que inaugura nous horitzons intel.lectuals pel materialisme antropològic i pel determinisme moral que també comparteixen, en aquesta mateixa època, Marx i Nietzsche.
18 de des. 2011
Freud: la represssió
Freud il·lustra molt clarament aquest procés de repressió i la seva relació amb la resistència en el curs d'unes conferències donades l'any 1904: "Suposeu que en aquesta sala i entre el públic atent i silenciós que m'escolta es trobava un individu que es comportés d'una manera pertorbadora i que amb les seves rialles, exclamacions i moviments em distragués l'atenció fins al punt de veure'm obligat a manifestar que m'era impossible de continuar la conferència en aquestes circumstàncies. En sentir-me, s'aixequen uns quants espectadors i, després d'una lluita breu, foragiten del saló el pertorbador, el qual resta expulsat o "reprimit", mentre que jo puc reprendre el meu discurs. Mes, per tal que la pertorbació no es repeteixi en el cas que l'expulsat intenti tornar a penetrar aquí dins, alguns senyors que han executat els meus desigs es queden muntant la guàrdia al costat de la porta i es constitueixen en una "resistència" subsegüent a la repressió que han portat a terme. Si anomeneu "el conscient" aquesta sala i "l'inconscient" allò que ha quedat de la porta enllà, tindreu una imatge força precisa del procés de la repressió. Suposeu, però, que l'incident entre el pertorbador i la guàrdia que hi ha a la porta de la sala no acabés aquí, car podria succeir molt bé que l'expulsat, inflamat d'ira, continués donant-nos feina. No es troba entre nosaltres, ja…, però la repressió haurà estat fins a cert punt inútil, ja que el pertorbador, des de fora, està armant un enrenou intolerable, i amb els seus crits i cops de puny contra la porta destorba la meva conferència més que no pas amb la seva conducta anterior. En aquestes circumstàncies, veuríem amb molt de goig que, per exemple, el doctor Stanley Hall, prenent a càrrec seu el paper de mitjancer i pacificador, sortís a fora, a parlar amb l'intractable individu, i tornés a la sala demanant-nos que li permetéssim que tornés a entrar i ens garantís la seva millor conducta. Ens decidiríem a aixecar la repressió, restablint, així, la pau i la tranquil·litat. Aquesta és una imatge exacta de la missió del metge en la teràpia psicoanalítica de les neurosis".
G. Garcia Pleyán., Psicologia avui.
1. Fes un esquema-dibuix d'aquest text.
2. Tema, problema, i tesi (títol)
3. Tenint en compte el vocabulari freudià que ja coneixes, digues què representen cadascun dels elements (personatges, la sala de conferències, determinats comportaments, ….) d'aquesta situació.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)