Descartes vs Plató

Comparación entre la teoría del conocimiento de Platón y Descartes.

Puntos a tener en cuenta de cara a la comparación.

• Lucha contra el relativismo y el escepticismo.

• Importancia de las matemáticas.

• Conocimiento de lo universal; caracterización de las ideas; papel del sujeto de

conocimiento.

• Valoración de la experiencia sensible.

• Innatismo epistemológico.

• Racionalismo e intuición intelectual.

• Método y estructura.

• Propósito reformador de la filosofía.

Aunque entre Platón y Descartes pasan más de dos mil años vamos a encontrar muchas semejanzas entre la principal figura de la Filosofía Antigua y el padre de la Modernidad filosófica al comparar sus teorías del conocimiento. Pero no podemos olvidar que la filosofía del autor francés iniciará una nueva forma de plantearse los problemas filosóficos que culminará con Kant.

En primer lugar tanto Platón como Descartes coinciden en luchar contra aquellas escuelas filosóficas que niegan la existencia o la incognoscibilidad de la verdad. Así, el filósofo griego se enfrenta al relativismo de los sofistas que considera que no existen verdades absolutas. En la misma línea, Descartes busca refutar el escepticismo de autores como Montaigne que sostiene que el ser humano no puede conocer la verdad.

Ambos filósofos comparten una especial predilección por las matemáticas: en el caso de Platón, mediante la influencia del pitagorismo, el conocimiento de los objetos matemáticos es un paso intermedio para el conocimiento de las Ideas. En el dintel de la puerta de la Academia de Platón es conocida la advertencia: “Que nadie entre aquí sin saber matemáticas”. Del mismo modo Descartes, debido a su formación matemática, considera que el conocimiento matemático es una forma de conocimiento modélico del que tiene que tomar nota la filosofía para reconstruir todo el edificio del saber.

Para ambos filósofos conocer es conocer lo universal. Pero, ¿Cómo caracterizamos lo universal? Ambos filósofos nos hablan de “ideas” pero la caracterización que hacen de estas es distinta. En Platón las ideas son entidades subsistentes que se encuentran en un mundo aparte, no en la mente del sujeto de conocimiento. Para Descartes, al contrario, las ideas son mentales, es decir, son contenidos de conciencia, de modo que cuando conocemos no conocemos las cosas en si mismas, sino mediante ideas. En relación a esto último, Platón considera que el sujeto de conocimiento conoce la verdad in situ, sin ningún tipo de representaciónhttp://filosofiasc.galeon.com/pladescompa.pdf, o elemento del sujeto.

Los dos autores comparten la idea de que la experiencia sensible no es una forma adecuada de conocimiento: así Platón nos dice que el filósofo tiene que dejar el conocimiento sensible (la caverna) para centrarse en el conocimiento inteligible. Del mismo modo el filósofo francés considera que el conocimiento de los sentidos, la experiencia sensible no es una forma de conocimiento válida, ya que la sensibilidad nos puede engañar.

Esta especie de antiempirismo hace que coincidan en la idea de que la mente no es un papel en blanco. En los dos pensadores existen ideas innatas dentro de nuestra mente principios evidentes que cuyo origen no se encuentra en la experiencia. En estesentido, podemos considerar que los dos autores, aunque con matices, son pensadores racionalistas. Para los dos la verdad se capta mediante una intuición intelectual en la que directamente la mente, el nous platónico capta lo evidente y lo verdadero.

También los dos coinciden en señalar la importancia del método de cara a asentar las bases de un conocimiento cierto y verdadero. Tanto la dialéctica como el método cartesiano tiene aspectos en común: los dos se componen de un doble movimiento que va de lo simple a lo complejo y de lo complejo a lo simple: en Platón de la multiplicidad de Ideas a la Idea de Bien y viceversa; y en Descartes de las ideas complejas a las simples, y viceversa. Así, en los dos pensadores el método es en esencia deductivo prescindiendo completamente la experiencia.

Como conclusión ambos filósofos consideran que su pensamiento tiene un propósito reformador: Platón busca crear una República justa e ideal en la que el filósofo tiene que ser educado en la verdad. Y en la misma línea Descartes persigue reconstruir todo el edificio del saber de su época. Ambos buscan cambiar con la filosofía el mundo que les rodea.

Comparación entre la antropologia de Platón y Descartes.

Descartes al igual que Platón defiende que el ser humano es un compuesto de cuerpo y alma, veamos en que se diferencian estos conceptos. Para empezar Platón considera la unión de alma y cuerpo como puramente accidental, por un lado describe el alma como   inmortal e inmaterial, y explica que ésta tiene prioridad sobre el cuerpo (material y mortal) y que constituye nuestro verdadero ser, en otras palabras Platón considera el alma como el principio vital que infunde vida y movimiento al cuerpo. Además para Platón el alma es de naturaleza divina y puede vivir separada del cuerpo (pues ha preexistido en el mundo de las ideas).

Por un lado Platón describe el cuerpo como la cárcel del alma, pues es una fuente constante de apetitos y deseos. Dicho con otras palabras el cuerpo se inclina hacia la posesión de lo material, al mundo de las cosas sensibles y el alma hacia la esfera de las ideas (mundo inteligible) donde únicamente ésta podrá alcanzar la verdad y la virtud.

Con respecto al pensamiento de Descartes hay que decir que éste explica que el ser humano está compuesto de dos substancias independientes e irreductibles entre sí: res cogitans (alma/mente) y res extensa (cuerpo/cerebro). Con esto Descartes quiere decir que el alma y el cuerpo están estrechamente unidos y que el alma (res cogitans) es una substancia diferente e independiente del cuerpo (res extensa),

Descartes (al igual que Platón) defiende que el alma puede existir sin el cuerpo (es inmortal).

Como se puede observar ambos filósofos, Platón y Descartes, defienden la separación del alma racional   y del cuerpo sensible, con una pequeña diferencia la separación que establece Descartes es más radical, porque concibe el alma y el cuerpo como dos substancias diferentes e irreductibles entre sí.

Por último, es interesante saber que para Descartes las pasiones son percepciones, sentimientos o emociones que se dan en las personas y afectan al alma. El origen de las...

Descartes: Mecanicisme vs Vitalisme

COMPARACIÓ

Al llarg de la història les relacions entre ciència i tècnica i llur valoració han anat variant. Podem parlar d'una primera etapa de tècnica màgica en la que la ciència tal com l'entenem avui encara no existeix i durant la qual els mites serveixen per explicar el món i la màgia és el mitjà per actuar-hi. El segon moment seria el de la tècnica empírica, correspondria a l'edat antiga (Grècia i Roma) i l'edat mitja a Occident i es caracteritzaria per la pràctica d'una ciència "pura" o desinteressada que exclou explícitament l'aplicació tècnica. En tercer lloc tindríem l'època que ara ens interessa, l'època de la revolució científica  durant la qual s'afirma explícitament la necessitat d'una ciència aplicada i que es caracteritza per un optimisme que planteja un projecte explícit de dominar la natura i apoderar-se'n (i no tan sol conèixer-la). Finalment tindríem l'etapa tecnològica que es correspondria amb els segles XIX i XX i durant la qual el gran desenvolupament tècnic ha fet desaparèixer les fronteres entre ciència i tecnologia i ha donat lloc a moltes crítiques al desenvolupament tecnològic.

Tenint en compte això mira d'esbrinar la idea principal de cada text, els punts d'acord i desacord, a quina etapa creus que pertany cada autor i finalment dóna arguments suplementaris per defensar cada un de les dues posicions.

"Però, així que vaig haver adquirit algunes nocions generals sobre física, i que vaig haver observat, en començar a posar-les a prova en dificultats particulars, fins on poden portar i com difereixen dels principis utilitzats fins ara, vaig pensar que no les podia mantenir amagades sense pecar segurament contra la llei que ens obliga a procurar, en la mesura que depèn de nosaltres, el bé general de tots els homes. Perquè tals nocions em van fer veure que és possible arribar a tenir coneixements utilíssims per a la vida i que, en comptes d'aquesta filosofia especulativa que s'ensenya a les escoles, s'en pot descobrir una de pràctica, amb la qual, coneixent la força i les accions del foc, de l'aigua, de l'aire, dels astres, dels cels i de tots els altres cossos que ens envolten, amb tanta precisió com coneixem els oficis dels nostres artesans, els podríem aprofitar de la mateixa manera per a tots els usos per als quals són apropiats i així fer-nos com amos i posseïdors de la natura."

Descartes, Réné, Discurs del mètode

"Hi ha doncs quelcom que és absolut, inatacable, en contra del què no podem fer estrictament res, que l'home ha de simplement obeir; això és el creixement tecnològic (doncs, evidentment, en la nostra societat el progrés comporta aquest tipus de creixement). Dit d'una altra manera, no hi ha cap possibilitat per l'home. No hi ha cap llibertat enfront de la tècnica, ja que la llibertat consisteix en dir si o no, simplement. I, mireu … qui dirà "no" a les sondes espacials o al geni genètic? És aquí que descobrim un determinisme absolut per l'home (i no en els seu gens o en la seva cultura!) I això és la clau de la desesperança radical de l'home modern. Està desesperat perquè no pot fer-hi res i ho sent vagament sense prendre'n consciència."

Ellul, Jacques., El Bluff tecnològic

- El projecte cartesià és un projecte del que som hereus.
- Suposa una nova visió de la ciència i la tècnica i de llurs relacions.
- Suposa un trencament amb la visió anterior:

 - Filosofia especulativa -predomini de reflexió i la mirada-
- Ciència: entesa com una activitat lliure, desinteressada, amb finalitat de comprendre i admirar (igual que l'home)                                vs 

Filosofia pràctica -amb  predomini de l'acció.

- S'ha buidat la natura de vida .          
- Ciència pràctica aplicable a la tècnica. Aquesta ja no és art o ofici sinó ciència aplicada.

L'ecologia ha modificat la visió de la tècnica fent veure perills, però no ha canviat concepció de fons.
Veritables crítics de Descartes:  Heidegger, Clastres,
Això que ens sembla tan natural té una història. Avui aquest projecte és ideologia.

Compararar mecanicisme i vitalisme

El món com una màquina (el mecanicisme cartesià):

- Descartes afirma, doncs, que el món material té una propietat essencial: l’extensió
La resta de propietats (color, pes, sabor, etc.) són secundàries, ja que no hi ha cap possibilitat de tenir d’elles una idea clara i distinta. I conclou amb una afirmació que trenca amb la tradició renaixentista: la res cogitans  pertany al món espiritual, mentre que la res extensa pertany al món material. No hi ha realitats intermèdies i aquest aspecte és el que trenca amb idees renaixentistes, ja que aquestes ens parlaven de que tot està impregnat d’esperit i de vida.
- Així doncs, tot el que correspon al món material (res extensa) ha de trobar les seves explicacions en els principis de la mecànica, sense utilitzar cap component màgic. L’univers cartesià és exclusivament matèria i moviment. O millor encara, ja que la matèria és només extensió: extensió i moviment. A més, Descartes rebutja el buit que preconitzaven els atomistes. Aquest no pot existir ja que el món és ple com un ou. El món és doncs matèria en moviment. El moviment va ser impulsat per Déu i roman permanent i inalterable, i tota la realitat cal explicar-se-la a partir del xoc entre les partícules de matèria.
- El món esdevé un gegantí rellotge mecànic ple de rodes dentades. Les lleis que regeixen el moviment són les següents:
Principi de conservació: el moviment roman constant. No hi ha pèrdua ni degra-dació.
Principi d’inèrcia: el cos es manté en moviment fins que xoca amb un altre i li trasllada el moviment (com boles de billar)
Tendència al moviment rectilini: és el moviment originari del qual en deriven la resta.
-L’explicació mecànica del món que fa Descartes, suposa un seriós pas endavant per establir una realitat mesurable i dominable per l’ésser humà. A partir de Descartes, el cos humà, els animals, les plantes i els minerals començaran a ser estudiats com una màquina, intentant entendre llur mecanismes de funcionament.
- L’univers esdevé simple i comprensible i la matemàtica no és només la ciència dels nombres, sinó que és també, el model mateix de la realitat. I això trenca també amb la tradició escolàstica que donava molt poca importància a les matemàtiques.

El món de qualitats, herència d’Aristòtil, dóna pas al món de les quantitats

- La Natura ja no és la mare, bressol de l’ésser humà, sinó un despersonalitzat i fred mecanisme. Ni tal sols Déu hi té res a veure després de la creació. A més, Déu és esperit, i ja hem vist que el món espiritual no té res a veure amb el món material.
- Descartes i els seus seguidors van ser acusats d’heretges quan un teòleg li va preguntar a on estava Déu, i ell, coherent amb el seu pensament va contestar que enlloc.
- El mecanicisme cartesià va permetre que la ciència passés d’un estadi de pur coneixement teòric, a la possibilitat pràctica de transformar el món.

L’ànima i el cos: (el dualisme antropològic)

- El model d’ésser humà cartesià: l'home és l’únic ser en el que es troben alhora dues substàncies: res cogitans i res extensa
- L’ànima és pensament (recordem que és la res cogitans) i no és vida. Això implica que la mort del cos sempre obeeix a causes fisiològiques i no pas a l’abandó de l’ànima del cos.
- Els moviments del cos són el resultat del pilotatge de l’ànima. Ara bé, cal una relació força estreta per a poder explicar els sentiments, els apetits.
- Descartes rep crítiques sobre aquesta explicació: una deixeble li escriu una carta tot qüestionant-li la possibilitat de que hi hagi alguns trets de l’ànima que Descar-tes no conegui.
 - Per a donar resposta, Descartes escriu el Tractat de l’home , una agosarada precursora dels tractats de fisiologia. En aquesta obra Descartes situa l’ànima a la glàndula pineal.

Descartes ha pensat la realitat a través de la noció de creació. El fet que hi hagi home i món és degut a un acte creador.
A més hi ha veritats eternes (les de la geometria, per exemple)
Si no hi haguessin les lleis matemàtiques i físiques el món seria impensable i caòtic.
Déu crea el món a cada instant. El recrea.

Fer-nos com amos i posseïdors de la natura.

Expressa això realment un desig prometeic de domesticar la natura i i assegurar el triomf de l'home i de la ciència com se li ha criticat sovint?
No. Per:
1. Context de la frase: Crítica a la filosofia especulativa. Si els filòsfos s'inspiren dels artesans podran esdevenir com ...
2. Es pot  ser un mestre sense ser un tirà i un posseïdor sens ser un dominador o un dictador.
3. Val la pena alliberar els homes dels perills que els amenacen. El primer objectiu no és la salut?
La medicina ens pot ajudar a mantenir-la o recuperar-la.
Descartes no professa un culte al cos o a la tècnica.  L'objectiu és la saviesa.
Però conèixer el cos (medicina) i conèixer les passions (moral) poden complementar-se.
Per esdevenir sàvia l'anima necessita un cos sa.
La medicina no pot substituir la moral però la moral no pot prescindir de la medicina..
Descartes a mig camí entre Pitàgores (saviesa=medicina de l'anima) i Nietzsche (saviesa= conquesta de la gran salut de a Vida). Descartes: salut= llibertat que ens donem i que donem als altres (generositat)

Descartes: monisme i dualisme

MONISME I DUALISME

"Jo redueixo a dos els sistemes filosòfics sobre l'ànima de l'home. El primer, i el més antic, és el sistema del materialisme; el segon és el de l'espiritualisme. […] L'home és una màquina tan complexa que és impossible de fer-se'n de bon principi una idea clara i, conseqüentment, de definir-la. És per això que totes les recerques que els més grans filòsofs han fet a priori, és a dir, volent-se servir d'alguna manera de les ales de l'esperit, han estat vanes. Així, doncs, no és sinó a posteriori, cercant d'esclarir l'ànima com a través dels òrgans del cos, que hom pot, no dic pas descobrir amb evidència la natura mateixa de l'home, sinó atànyer el grau més alt de probabilitat possible sobre aquesta qüestió."

J.O La Mettrie, L'home màquina; 1748

"La natura m’ensenya també per aquests sentiments de dolor, de fam, de set, etc., que no sóc pas solament allotjat dins el meu cos, així com un pilot dins el seu navili, sinó, en lloc d’això, que hi sóc conjuntat molt estretament i tan confós i barrejat, que componc com un sol tot amb ell. Car, si això no fos així, quan el meu cos és ferit, no sentiria per això dolor, jo que no sóc més que una cosa que pensa, sinó que percebria aquesta ferida per l’enteniment sol, com un pilot percep per la vista si alguna cosa es trenca en els seu vaixell; i, quan el meu cos té la necessitat de beure o de menjar, coneixeria això mateix, sense ésser-ne advertit pels sentiments confusos de fam, de set i dolor. Car, en efecte, tots aquests sentiments de fam, de set, de dolor, etc., no són altra cosa que certes maneres confuses de pensar, que provenen i depenen de la unió i com de la barreja de l’esperit amb el cos."

Descartes, René., Meditacions metafísiques, VI. Barcelona: Edicions de 1984, 1995. pp 141

1. Segons La Metrie, és possible fer una recerca científica de l'ànima? I segons Descartes?

2. Quina posició defensa Feuerbach quan diu que "L'home és allò que menja"?

3. I Carnap quan diu "Totes les proposicions de psicologia descriuen esdeveniments físics"

4. Busca informació sobre el panteisme. És una posició monista o dualista? I el cristianisme?

Descartes: els animals-màquina

"És també una cosa molt remarcable que, encara que hi hagi animals que mostren més habilitat que nosaltres en algunes de les seves accions, així i tot, veiem que aquests mateixos animals no en mostren gens ni mica en moltes altres; de manera que allò que fan més bé que nosaltres no prova que tinguin intel·ligència, perquè en aquest cas en tindrien més que cap de nosaltres i ho farien més bé en totes les altres coses, sinó que prova més aviat que no en tenen i que és la natura la que obra en ells segons la disposició dels seus òrgans, de la mateixa manera que veiem que un rellotge, compost només de rodes i de ressorts, pot comptar les hores i mesurar el temps amb més precisió que nosaltres amb tota la nostra prudència."

DESCARTES, René., Discurs del mètode V. Barcelona: Edicions 62, 1966.

TEMA: LA DIFERÈNCIA ENTRE L'HOME I ELS ANIMALS (ELS ANIMALS-MÀQUINA)

PROBLEMA: QUINA ÉS LA DIFERÈNCIA ENTRE L'HOME I ELS ANIMALS ?

No hi ha més que una diferència de grau entre l'animal i l'home?

ESQUEMA:

• L'habilitat dels animals en determinats dominis no demostra que siguin intel·ligents
• Tot és degut a mecanismes corporals

TESI: Entre l'home i l'animal hi ha una diferència essencial

Expliqueu si esteu d'acord o en desacord amb l'afirmació següent: "Per a conèixer-me a mi mateix, per a saber quina mena d'entitat sóc només em cal usar la reflexió i el raonament". Raoneu la vostra resposta.