2001 Odissea a l'espai. Una visió de l'evolució de la humanitat

Filosofia de Nietzsche. Cançó

L'home boig

"L'home boig.- ¿No heu sentit parlar d'aquell home boig que a plena llum del migdia encenia una llanterna, corria pel mercat i cridava sense parar: «Cerco Déu! Cerco Déu!»? -Com que allí s'aplegaven precisament molts d'aquells qui no creien en Déu, suscità moltes rialles. ¿És que s'ha perdut?, deia l'un. ¿És que s'ha extraviat com un infant?, deia l'altre. ¿O és que s'ha amagat? ¿Té por de nosaltres? ¿Se n'ha anat amb un vaixell? ¿Ha emigrat­ -així cridaven i reien en desori. L'home boig saltà al bell mig de tots ells i els trepà amb la seva mirada, «¿A on ha anat Déu?», cridà. «Jo us ho diré! Nosaltres l'hem mort -vosaltres i jo! Tots nosaltres som els seus assassins! Però, ¿com ho hem fet? ¿Com hem pogut beure la mar fins al pòsit? ¿Qui ens donà l'esponja per esborrar tot l'horitzó? ¿Què férem quan desenganxàrem aquesta terra del seu sol? ¿Cap a on es mou ara? ¿Cap a on ens movem nosaltres? ¿No ens allunyem de tots els sols? ¿No caiem constantment? ¿No caiem enderrera, cap al costat, endavant, en totes direccions? ¿Encara hi ha un dalt i un baix? ¿No errem com a través d'un no-res infinit? ¿No ens colpeja l'espai buit amb el seu alè? ¿No ha començat a fer més fred? ¿No s'apropa com més va més la nit, una nit cada cop més intensa? ¿No cal encendre llanternes al migdia? ¿No sentim encara res del soroll que fan els enterramorts que enterren Déu? ¿No ensumem encara res de la putrefacció divina? -també els déus es podreixen! Déu ha mort! Déu roman mort! I som nosaltres qui l'hem mort! ¿Com ens consolarem nosaltres, els assassins entre tots els assassins? Allò que el món posseïa fins ara de més sagrat i de més poderós s'ha ensangonat sota els nostres coltells -¿qui pot llevar-nos del damunt aquesta sang? ¿Amb quina aigua podríem purificar-nos? quines expiacions, quines cerimònies sagrades haurem d'inventar? ¿No és massa gran per a nosaltres la grandesa d'aquest acte? ¿No hem de convertir-nos nosaltres mateixos en déus, només per semblar-ne dignes? Mai no hi ha hagut un acte tan gran -i tot aquell qui continuï naixent després de nosaltres pertanyerà en virtut d'aquest acte a una història superior a qualsevol història que ha existit fins ara!» -Aquí callà l'home boig i esguardà de bell nou els seus oients: també ells callaren i el miraren esbalaïts. Finalment llança a terra la seva llanterna, de manera que es féu trossos i s'apagà. «He vingut massa d'hora», digué aleshores, «encara no estic a la meva època». Aquest esdeveniment enorme encara fa camí i avança lentament -encara no ha penetrat en les oïdes dels homes. El llamp i el tro necessiten temps, la llum dels estels necessita temps, els actes necessiten temps, fins i tot després que s'ha dut a terme, per a ser vistos i sentits. Aquest acte és encara més lluny dels homes que l'estel més llunyà -i, nogensmenys, «són ells els qui l'han dut a terme!» -Hom conta encara que aquest home boig entrà el mateix dia en diverses esglésies, i hi entonà el seu Requiem aeternam Deo. Foragitat i instat a parlar, només repetia com a resposta: «Què hi fan encara aquestes esglésies, si no són les sepultures i els monuments funeraris de Déu?»

                                                                                                         NIETZSCHE., La gaia ciència  125

Per què serveix la filosofia?

Quan algú pregunta per a què serveix la filosofia, la resposta ha de ser agressiva ja que la pregunta es pren per irònica i mordaç. La filosofia no serveix ni a l’Estat ni a l’Església, que tenen altres preocupacions. No serveix a cap poder establert. La filosofia serveix per entristir. Una filosofia que no entristeix o no contraria algú no és una filosofia. Serveix per detestar l’estupidesa, fa de l’estupidesa una cosa vergonyosa. Només té aquest ús: denunciar la baixesa del pensament sota totes les seves formes. ¿Existeix alguna disciplina, fora de la filosofia, que es proposi la crítica de totes les mistificacions, sigui quin sigui el seu origen i la seva finalitat? Denunciar totes les ficcions sense les quals les forces reactives no podrien prevaler. Denunciar, en la mistificació, aquesta barreja de baixesa i estupidesa que forma també la sorprenent complicitat de les víctimes i dels autors. En fi, fer del pensament alguna cosa agressiva, activa, afirmativa. Fer homes lliures, és a dir, homes que no confonguin els fins de la cultura amb el profit de l’Estat, la moral o la religió. Combatre el ressentiment, la mala consciència, que ocupen el lloc del pensament. Vèncer el que és negatiu i els seus falsos prestigis. Qui, a excepció de la filosofia, s’interessa per tot això? 

Deleuze, G., Nietzsche i la filosofia.

(Examen PAU 2002-2003)
El comentari
Josep-Maria Terricabras

1.- Expliqueu breument quina és la idea principal del text. 

Amb aquest text, Deleuze es proposa explicar quina utilitat té la filosofia i combatre el prejudici segons el qual l’activitat filosòfica no serveix per a res. Segons ell (però alhora des d’una perspectiva nietzscheana, ja que el fragment forma part d’una obra que parla de Nietzsche) la filosofia té un objectiu absolutament diferent de la resta d’activitats humanes. No serveix els interessos de ningú sinó que es proposa desemmascarar la falsedat, l’estupidesa, la baixesa intel·lectual. Deleuze posa en relació la filosofia amb la llibertat perquè fer filosofia és l’única manera d’alliberar-nos de la confusió en què vivim immersos, dels interessos barrejats de la política, la moral o la religió, que amb tots els seus prejudicis (mistificació, ficció, mala consciència, ressentiment) esclavitzen la nostra manera de pensar i veure el món.
 

2.- Què vol dir “la filosofia serveix per entristir”?

Aquesta expressió vol posar de relleu que l’activitat filosòfica no pot deixar indiferent. No serveix per tranquil·litzar-nos sinó per inquietar-nos. De fet, el principal objectiu de la filosofia és plantejar-se interrogants, fer-se preguntes, i una pregunta, quan és una bona pregunta, és sempre motiu d’inquietud perquè fins que no hi donem resposta no estem en pau. A més, moltes de les preguntes que genera la filosofia no tenen una única resposta; a vegades, de fet, no tenen cap resposta definitiva, del tot acabada, sinó que ens hi anem apropant a poc a poc i des de punts de vista diversos. És per això que Deleuze diu que la filosofia serveix per entristir, perquè ens situa en una espiral de recerca que pot resultar apassionant però que és tot el contrari de la calma i la tranqui·litat que té aquell qui està convençut de saber-ho tot i haver donar resposta a totes les preguntes.

Sobre veritat i mentida en sentit extramoral (Explicació de Manel Villar)

 

View more documents from Manel Villar (IES Guillem Catà)

Expliqueu si esteu d'acord o en desacord amb l'afirmació de Nietzsche segons la qual "tota veritat és una ficció", i que "el que cal és saber des de quina perspectiva s'ha elaborat". Raoneu la vostra resposta.