PACIFISME
Els estudiants pacifistes volen que els seus països es desarmin immediatament i del tot, i sense que els importin les conseqüències, pretenen que els governs passin als enemics potencials, que són els russos, tota mena de secrets pel que fa a l'armament i a l'arsenal nuclear. Jo personalment m'oposo a aquesta manera de pensar: mai no he tingut l'oportunitat de ser un estudiant que es pogués permetre el luxe de protestar i crec que haurien d'estimar els seus països i acceptar la política dels seus governs, o bé, en cas contrari, fer les maletes i anar-se'n a un altre país. D'altra banda, penso que els Estats Units haurien d'anar en contra de la política pacifista dels països aliats igual com haurien de combatre la ideologia pacifista. Si França i Alemanya, països que s'anomenen aliats dels Estats Units, no es mostre d'acord amb aquest país, em semblaria bé que els americans els hi enviessin unes quantes bombes per fer-los canviar immediatament d'opinió. Els russos van fer servir impunement les seves bombes a l'Afganistan, i ningú no els va dir res. Per què no ho poden fer els americans?
SUBSIDIS D'ATUR
Faust: La gent que rep subsidis socials, pel sol fet de rebre'ls se sent encoratjada a no treballar. Certament no es pot motivar les persones a ser treballadores pagant-les per ser gandules. Admeto que, si el sistema de subsidis socials fos manejat de manera eficient, el resultat podria suposar una bona millora per l'economia. Però tots sabem que el nostre sistema de subsidis socials no és que sigui precisament ineficaç; és que és terriblement pròdig. La conseqüència és que la nostra economia no millora en cap aspecte: no beneficia ni el ric ni el pobre. Per tant, no hi ha més remei que analitzar a fons la qüestió i decidir-se, d'una vegada per sempre, a abolir aquest sistema malgastador de subsidis o continuar sofrint els seus efectes perniciosos que debiliten tant la nostra ètica com la salut de l'economia.
Clàudia: Bé, no hi estic d'acord. Faust pot analitzar a fons el que vulgui. Ja me les conec jo, les seves anàlisis profundes. Essent com és un pobre noi que ha tingut la bona sort de fer un bon casament, no es pot dir que conservi cap simpatia pela aturats i que mantingui punts de vista perspicaços sobre aquesta qüestió. Si el nostre sistema de subsidis socials fos aquest element tan negatiu per la nostra societat , com Faust pretén dir, aleshores la nostra economia aniria a parar a un desgavell total. Però. És a punt la nostra economia d'un desgavell total? No. De cap de les maneres. D'altra banda, si els sistema de subsidis socials és de fet un element que contribueix al bé de la nostra economia, els entrebancs menors i les recessions que aquesta pateix poden explicar-se de la següent manera: són el resultat d'un fracàs en el control de la inflació. Per tant, m'oposo directament al punt de vista de Faust i concloc que el nostre sistema de subsidis socials contribueix positivament a la millora de la nostra economia i, per aquesta raó, s'ha de mantenir.
ARMAMENTISME
Werner von Braun, un dels experts capdavanters del segle XX en física i enginyeria dels míssils, ha argumentat moltes vegades de manera correcta a favor d'un pressupost militar més elevat. Subratlla que l'URSS i les forces del Pacte de Varsòvia no pretenen res més que atacar, i ho faran d'immediat, si creuen que els míssils americans de resposta no tenen prou capacitat destructora. Evidentment, hi ha qui s'oposa a aquesta postura, però es tracta de només de ciutadans egoistes que no volen pagar el cost dels impostos necessaris per preservar la seva nació i la seva manera de viure.
PENA DE MORT
L'homicidi en primer grau s'hauria de castigar amb la pena de mort. La pena capital és tan correcta moralment com dissuasiva en la pràctica. Acabar de manera intencionada amb la vida d'un altre ésser humà, eliminar la seva existència sobre la terra d'una vegada per sempre, és el més terrible dels actes que un home pot cometre. És sempre dolent, siguin quines siguin les circumstàncies, i tot individu prou arrogant per cometre aquest acte terrible mereix l'última pena. Evidentment, als qui s'oposen a la pena capital, els agradaria de veure com els assassins són lliurats impunes. Però, o bé se'ls executa, i s'elimina el problema, o bé al cap de poc són de nou al carrer per matar una altra vergada. Naturalment , hi ha liberals irresoluts i cristians sentimentals que sostenen que la pena capita és cruel i inhumana. Argumenten que executar assassins és no solament erroni, sinó que tampoc és un mitjà adequat l'exercici de la dissuasió. No obstant això, a Califòrnia, els últims anys, d'ençà que es va restituir la pena capital, la incidència d'assassinats ha disminuït de fet. I això ha de ser veritat de tots els Estats Units, perquè Califòrnia marca la pauta per la resta de la nació. I, com a bon ciutadà americà, concloc en conseqüència que hem de recolzar enèrgicament la pena capital per a tots els casos d'homicidi en primer grau.
FEMINISME
Clàudia: Les dones haurien de tenir igual autoritat que els homes en tot el que fa referència a la família.
Faust: Però les dones no són capaces de substituir els homes com a caps de família ni de sotmetre els seus marits a les seves ordres, tal com vosaltres, les feministes, amb tantes ganes desitgeu.
Clàudia: Això no és cert. Pensa en les parelles que coneixes. Sempre les dones són més capaces que els homes. Quant al caràcter, son més fortes que els homes -que no són més que uns nens grans, com tu.
Faust: Bé, jo crec que s'ha de deixar que l'home sigui el cap de família o bé la família caurà en l'anarquia. ¿No és el que diu la Bíblia? Si Adam hagués sortit de la costella d'Eva, llavors se'n podria deduir la supremacia de la dona. Però no va ser així! Va ser Eva qui va sortir de la costella d'Adam. Això prova concloentment que una dona no ha de frruir de l'autoritat decisiva dins la família.
Clàudia: I tu no ets més que un vulgar mascle egoista!
Faust: Però som els homes els qui escrivim la història!
Els estudiants pacifistes volen que els seus països es desarmin immediatament i del tot, i sense que els importin les conseqüències, pretenen que els governs passin als enemics potencials, que són els russos, tota mena de secrets pel que fa a l'armament i a l'arsenal nuclear. Jo personalment m'oposo a aquesta manera de pensar: mai no he tingut l'oportunitat de ser un estudiant que es pogués permetre el luxe de protestar i crec que haurien d'estimar els seus països i acceptar la política dels seus governs, o bé, en cas contrari, fer les maletes i anar-se'n a un altre país. D'altra banda, penso que els Estats Units haurien d'anar en contra de la política pacifista dels països aliats igual com haurien de combatre la ideologia pacifista. Si França i Alemanya, països que s'anomenen aliats dels Estats Units, no es mostre d'acord amb aquest país, em semblaria bé que els americans els hi enviessin unes quantes bombes per fer-los canviar immediatament d'opinió. Els russos van fer servir impunement les seves bombes a l'Afganistan, i ningú no els va dir res. Per què no ho poden fer els americans?
SUBSIDIS D'ATUR
Faust: La gent que rep subsidis socials, pel sol fet de rebre'ls se sent encoratjada a no treballar. Certament no es pot motivar les persones a ser treballadores pagant-les per ser gandules. Admeto que, si el sistema de subsidis socials fos manejat de manera eficient, el resultat podria suposar una bona millora per l'economia. Però tots sabem que el nostre sistema de subsidis socials no és que sigui precisament ineficaç; és que és terriblement pròdig. La conseqüència és que la nostra economia no millora en cap aspecte: no beneficia ni el ric ni el pobre. Per tant, no hi ha més remei que analitzar a fons la qüestió i decidir-se, d'una vegada per sempre, a abolir aquest sistema malgastador de subsidis o continuar sofrint els seus efectes perniciosos que debiliten tant la nostra ètica com la salut de l'economia.
Clàudia: Bé, no hi estic d'acord. Faust pot analitzar a fons el que vulgui. Ja me les conec jo, les seves anàlisis profundes. Essent com és un pobre noi que ha tingut la bona sort de fer un bon casament, no es pot dir que conservi cap simpatia pela aturats i que mantingui punts de vista perspicaços sobre aquesta qüestió. Si el nostre sistema de subsidis socials fos aquest element tan negatiu per la nostra societat , com Faust pretén dir, aleshores la nostra economia aniria a parar a un desgavell total. Però. És a punt la nostra economia d'un desgavell total? No. De cap de les maneres. D'altra banda, si els sistema de subsidis socials és de fet un element que contribueix al bé de la nostra economia, els entrebancs menors i les recessions que aquesta pateix poden explicar-se de la següent manera: són el resultat d'un fracàs en el control de la inflació. Per tant, m'oposo directament al punt de vista de Faust i concloc que el nostre sistema de subsidis socials contribueix positivament a la millora de la nostra economia i, per aquesta raó, s'ha de mantenir.
ARMAMENTISME
Werner von Braun, un dels experts capdavanters del segle XX en física i enginyeria dels míssils, ha argumentat moltes vegades de manera correcta a favor d'un pressupost militar més elevat. Subratlla que l'URSS i les forces del Pacte de Varsòvia no pretenen res més que atacar, i ho faran d'immediat, si creuen que els míssils americans de resposta no tenen prou capacitat destructora. Evidentment, hi ha qui s'oposa a aquesta postura, però es tracta de només de ciutadans egoistes que no volen pagar el cost dels impostos necessaris per preservar la seva nació i la seva manera de viure.
PENA DE MORT
L'homicidi en primer grau s'hauria de castigar amb la pena de mort. La pena capital és tan correcta moralment com dissuasiva en la pràctica. Acabar de manera intencionada amb la vida d'un altre ésser humà, eliminar la seva existència sobre la terra d'una vegada per sempre, és el més terrible dels actes que un home pot cometre. És sempre dolent, siguin quines siguin les circumstàncies, i tot individu prou arrogant per cometre aquest acte terrible mereix l'última pena. Evidentment, als qui s'oposen a la pena capital, els agradaria de veure com els assassins són lliurats impunes. Però, o bé se'ls executa, i s'elimina el problema, o bé al cap de poc són de nou al carrer per matar una altra vergada. Naturalment , hi ha liberals irresoluts i cristians sentimentals que sostenen que la pena capita és cruel i inhumana. Argumenten que executar assassins és no solament erroni, sinó que tampoc és un mitjà adequat l'exercici de la dissuasió. No obstant això, a Califòrnia, els últims anys, d'ençà que es va restituir la pena capital, la incidència d'assassinats ha disminuït de fet. I això ha de ser veritat de tots els Estats Units, perquè Califòrnia marca la pauta per la resta de la nació. I, com a bon ciutadà americà, concloc en conseqüència que hem de recolzar enèrgicament la pena capital per a tots els casos d'homicidi en primer grau.
FEMINISME
Clàudia: Les dones haurien de tenir igual autoritat que els homes en tot el que fa referència a la família.
Faust: Però les dones no són capaces de substituir els homes com a caps de família ni de sotmetre els seus marits a les seves ordres, tal com vosaltres, les feministes, amb tantes ganes desitgeu.
Clàudia: Això no és cert. Pensa en les parelles que coneixes. Sempre les dones són més capaces que els homes. Quant al caràcter, son més fortes que els homes -que no són més que uns nens grans, com tu.
Faust: Bé, jo crec que s'ha de deixar que l'home sigui el cap de família o bé la família caurà en l'anarquia. ¿No és el que diu la Bíblia? Si Adam hagués sortit de la costella d'Eva, llavors se'n podria deduir la supremacia de la dona. Però no va ser així! Va ser Eva qui va sortir de la costella d'Adam. Això prova concloentment que una dona no ha de frruir de l'autoritat decisiva dins la família.
Clàudia: I tu no ets més que un vulgar mascle egoista!
Faust: Però som els homes els qui escrivim la història!
Assenyala els diferents tipus de fal·làcies que hagis detectat.
_________________________________________________________________________________
A l'obra titulada Juli Cèsar, Shakespeare recrea l'assassinat del cèlebre emperador romà. Brutus, un dels participants a l'assassinat, ha de sortir a donar una explicació al poble de Roma, i ho fa amb un discurs que és un exercici magistral de retòrica. Si llegeixes amb atenció podràs detectar-hi algunes de les fal·làcies que has treballat.
CIUTADÀ III. - El noble Brutus ha pujat: silenci!
BRUTUS.- Sigueu pacients fins a la fi. Romans, compatricis i amics! Escolteu la defensa de la meva causa, i calleu perquè pugueu sentir-la. Creieu-me pel meu honor, i, perquè em pugueu creure, respecteu el meu honor. Censureu-me amb el vostre seny, i desperteu el vostre bon sentit perquè pugueu jutjar més bé. Si en aquesta assemblea hi ha algun amic de Cèsar, però algun amic de debò, jo li dic que l'amor que Brutus sentia per Cèsar no era inferior al seu. I, si, aleshores, aquest amic pregunta per què Brutus s'ha aixecat contra Cèsar, aquí va la meva resposta: jo estimava Cèsar, però estimava més Roma. ¿Preferiríeu que Cèsar visqués i que moríssiu tots esclaus a que Cèsar sigui mort i visqueu tots lliures? Com que Cèsar m'estimava, jo el ploro; com que era afortunat, me n'alegro; com que era valent, l'honoro; però, com que era ambiciós, jo l'he mort. Aquí hi ha llàgrimes pel seu afecte; alegria per la seva fortuna; honor pel seu coratge, i, per la seva ambició, la mort. ¿Qui hi ha aquí tan baix que vulgui ésser esclau? Si n'hi ha un, que parli, perquè és a ell que jo acabo d'ofendre. ¿Qui hi ha aquí tan bàrbar que no vulgui ésser romà? Si hi ha algú, que ho digui, perquè és a ell que jo he ofès. ¿Qui hi ha aquí tan vil que no vulgui estimar la seva pàtria? Si hi ha algú, que ho digui, perquè és a ell que jo he ofès. Espero una resposta!
TOTS. - Ningú, Brutus, ningú!
BRUTUS.- Doncs aleshores no he ofès ningú. No he fet a Cèsar més del que vosaltres podeu fer a Brutus. Tot l'assumpte de la seva mort està registrat al Capitoli. No se li ha rebaixat la seva glòria, perquè n'era digne, ni s'han exagerat les ofenses per les quals ha sofert la mort.
(Entren ANTONI i altres, amb el cos de CÈSAR)
Aquí ve el seu cos, plorat per Marc Antoni, que, encara que no hagi pres part en aquesta mort, en rebrà el benefici amb un lloc a la república; ¿qui de vosaltres no en tindrà un? Amb això em retiro, dient que, si, pel bé de Roma, he mort el meu millor amic, conservo el mateix punyal per a mi mateix, per si plau a la meva pàtria reclamar la meva mort.
TOTS. - Visca Brutus! Visca, visca!
Shakespeare, W., Juli Cèsar, (acte III, escena II), 1623
1. Et semblen convincents els arguments de Brutus? Per què?
2. Quines fal·làcies hi detectes?
3. Hi ha bones raons que puguin justificar l'assassinat d'un tirà?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada