Freud: legitimitat de la hipòtesi de l'inconscient

“Des de molt diversos sectors se’ns ha discutit el dret a acceptar l’existència d’un psiquisme inconscient i a treballar científicament amb aquesta hipòtesi. Contra aquesta opinió podem argüir que la hipòtesi de l’existència de l’inconscient és necessària i legitima, i, a més, que posseïm múltiples  proves de la seva exactitud. És necessària, perquè les dades de la consciència són altament incompletes. Aixi en els sans com en els malalts sorgeixen amb freqüència actes psíquics l’explicació dels quals en pressuposa d’altres dels quals la consciència no ens ofereix cap testimoniatge. Actes d’aquest gènere no son únicament les fallences i els somnis dels individus sans, sinó també tots aquells que qualifiquem de símptomes i de fenòmens obsessius en els malalts. La nostra quotidiana experiència personal ens mostra ocurrències de les quals desconeixem l’origen i resultats de processos mentals dels quals ignorem l’elaboració. Tots aquests actes conscients resultaran mancats de sentit i de coherència  si mantenim la teoria que la totalitat dels nostres actes psíquics ens és donada a conèixer per la nostra consciència i, en canvi, quedaran ordenats dintre d’un conjunt coherent i intel.ligible si interpolem entre ells els actes inconscients deduïts. Aquesta adquisició de sentit i de coherència constitueix per ella mateixa un motiu justificat per anar més enllà dels límits de l’experiència directa. I si després comprovem que prenent com a base l’existència d’un psiquisme inconscient podem estructurar una activitat eficacíssima, per mitjà de la qual influïm adequadament sobre el curs dels processos conscients, tindrem una prova irrebatible de l’exactitud de la nostra hipòtesi. Haurem de situar-nos aleshores en el punt de vista que és una pretensió insostenible de sostenir que tot el que succeeix en el psíquic hagi de ser conegut a la consciència.”                          
                                                                                                                               Freud, Metapsicologia

ESQUEMA:

1.    Primera justificació des d’un punt de vista teòric de la hipòtesi de l’inconscient psíquic: sense ella certs fets romanen incomprensibles (sense sentits) i incoherents (absurds, sense lògica)
- somnis,actes fallits, origen de certs pensaments (en tots els homes)
- símptomes psíquics (en els neuròtics)
Afirmar l’existència de l’inconscient  permet donar sentit, explicar aquests fets.
2. Segona justificació des d’un punt de vista pràctic: l’eficacitat terapèutica (la cura psicoanalítica) derivada de la hipòtesi de l’inconscient demostra la seva existència.

REDACCIÓ:

En aquest fragment de la Metapsicologia Freud planteja una sèrie d’arguments a favor de l’existència d’un inconscient psíquic. A les critiques que ho consideren no científic Freud respon que es tracta d’una hipòtesi “necessària” i “legitima”.

La primera justificació  que dóna l’autor a favor de l’existència de l’inconscient és de caràcter teòric. L’inconscient, ens  diu, permet d’entendre i de donar sentit a certs fets com ara els actes fallits, els somnis i certes malalties psíquiques que altrament romandrien incomprensibles i semblarien incoherents o absurdes. El segon argument  que aporta Freud és molt més pragmàtic: l’eficàcia demostrada de la cura psicoanalítica.

Es tracta d’un text, doncs, en el que Freud trenca amb la concepció segons la qual vida psíquica és el mateix que vida conscient i planteja una visió de l’home i de la llibertat que inaugura nous horitzons intel.lectuals pel materialisme antropològic i pel determinisme moral que també comparteixen, en aquesta mateixa època, Marx i Nietzsche.