Freud il·lustra molt clarament aquest procés de repressió i la seva relació amb la resistència en el curs d'unes conferències donades l'any 1904: "Suposeu que en aquesta sala i entre el públic atent i silenciós que m'escolta es trobava un individu que es comportés d'una manera pertorbadora i que amb les seves rialles, exclamacions i moviments em distragués l'atenció fins al punt de veure'm obligat a manifestar que m'era impossible de continuar la conferència en aquestes circumstàncies. En sentir-me, s'aixequen uns quants espectadors i, després d'una lluita breu, foragiten del saló el pertorbador, el qual resta expulsat o "reprimit", mentre que jo puc reprendre el meu discurs. Mes, per tal que la pertorbació no es repeteixi en el cas que l'expulsat intenti tornar a penetrar aquí dins, alguns senyors que han executat els meus desigs es queden muntant la guàrdia al costat de la porta i es constitueixen en una "resistència" subsegüent a la repressió que han portat a terme. Si anomeneu "el conscient" aquesta sala i "l'inconscient" allò que ha quedat de la porta enllà, tindreu una imatge força precisa del procés de la repressió. Suposeu, però, que l'incident entre el pertorbador i la guàrdia que hi ha a la porta de la sala no acabés aquí, car podria succeir molt bé que l'expulsat, inflamat d'ira, continués donant-nos feina. No es troba entre nosaltres, ja…, però la repressió haurà estat fins a cert punt inútil, ja que el pertorbador, des de fora, està armant un enrenou intolerable, i amb els seus crits i cops de puny contra la porta destorba la meva conferència més que no pas amb la seva conducta anterior. En aquestes circumstàncies, veuríem amb molt de goig que, per exemple, el doctor Stanley Hall, prenent a càrrec seu el paper de mitjancer i pacificador, sortís a fora, a parlar amb l'intractable individu, i tornés a la sala demanant-nos que li permetéssim que tornés a entrar i ens garantís la seva millor conducta. Ens decidiríem a aixecar la repressió, restablint, així, la pau i la tranquil·litat. Aquesta és una imatge exacta de la missió del metge en la teràpia psicoanalítica de les neurosis".
G. Garcia Pleyán., Psicologia avui.
1. Fes un esquema-dibuix d'aquest text.
2. Tema, problema, i tesi (títol)
3. Tenint en compte el vocabulari freudià que ja coneixes, digues què representen cadascun dels elements (personatges, la sala de conferències, determinats comportaments, ….) d'aquesta situació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada